Beschrijving

Pàgines 132. Des dels primers desenvolupaments del pensament, la humanitat creia que algunes coincidències importants eren signes amb els quals un nivell superior, filosòfic o diví, volia parlar amb els homes.
En els darrers tres segles, aquestes creences havien estat esborrades per les noves tendències científiques. Els fets extraordinaris van ser considerats casos simples. Qualsevol que volgués interpretar fets extraordinaris com a senyals divins estava destinat a la ironia.
De la mateixa manera, les visions del futur eren considerades il·lusions o fins i tot signes de desequilibri. Això va passar malgrat els testimonis de molta gent.
La ciència va negar l’existència d’una dimensió psíquica oberta al diàleg amb la ment humana. Segons l’opinió comuna, l’única realitat existent està feta d’objectes materials.
No obstant això, el 1980, molts experiments en física quàntica van demostrar que la matèria no és l’únic component de l’univers. Aquest univers conté un nivell en què l’energia i la informació no pateixen els límits d’espai i temps propis de la física clàssica.
Això confirma tots els coneixements adquirits en la història de la humanitat. Entre aquestes visions recordem el concepte d ‘\